«Volent Déu, en la seva bondat i saviesa, revelar-se a si mateix i manifestar el misteri de la seva voluntat, parla als homes com a amics i conviu amb ells per convidar-los i admetre'ls a la seva companyia.»
— Constitució Dei Verbum, n. 21. La teva paraula fa llum als meus passos
Lectura bíblica (Hebreus 1, 1-3):
En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l'univers amb el poder de la seva paraula.
2. Per il·luminar la vida
Un manual d'història ens dona referències d'episodis passats. Un diari personal descriu els sentiments i successos d'una persona. Els catòlics tenim un llibre de capçalera per antonomàsia: la Bíblia, la Paraula de Déu.
La Bíblia, juntament amb la Tradició transmesa al llarg dels segles de forma oral o escrita, constitueix el dipòsit de la doctrina catòlica.
- Per discernir:
- Qui és l'autor principal i qui el secundari de la Bíblia?
- Què vol dir inspiració divina?
3. La fe dels cristians
La Bíblia és la Paraula de Déu escrita per autors humans sota la inspiració de l'Esperit Sant. És un missatge viu transmès al llarg de la història, redactat en contextos concrets per al poble d'Israel i la primera comunitat cristiana. Es divideix en l'Antic i el Nou Testament, amb la vinguda de Crist com a centre. L'Església n'ha definit la llista oficial o cànon.
La transmissió i la interpretació de la revelació:
- La revelació es transmet per dues vies unides: la Tradició oral (vida, culte i testimoniatge) i la Sagrada Escriptura (text escrit). Totes dues formen un únic dipòsit de la fe interpretat pel magisteri de l'Església.
- Per a una interpretació adequada cal considerar el context històric, la cultura i els gèneres literaris. El Concili Vaticà II indica tres criteris:
- Atendre la unitat de tota la Bíblia.
- Llegir-la dins la Tradició viva de l'Església.
- Mantenir la coherència amb l'analogia de la fe.
- L'Antic i el Nou Testament s'il·luminen mútuament: el primer prepara la vinguda de Crist i el segon la manifesta plenament.
4. Expressió de la nostra fe
Pregària:
«És sobretot l'Evangeli el que m'ocupa durant les meves oracions: hi trobo tot el que cal a la meva pobra ànima. Hi descobreixo sempre noves llums, sentits amagats i misteriosos.»
— SANTA TERESA DE L'INFANT JESÚS I DE LA SANTA FAÇ (Manuscrit A, 83v)
Litúrgia:
«Déu omnipotent i etern, Pare de tota criatura: vós, que heu creat l'home a imatge vostra, rebeu amorosament aquests servents vostres que se us acosten; a fi que, després d'escoltar entre nosaltres la paraula de Crist, renovats per la seva força, arribin amb la vostra gràcia a ser plenament conformats al vostre Fill. Que viu i regna pels segles dels segles. Amén.»
— Oració conclusiva del ritu d'admissió al catecumenat (RICA)
Vida Cristiana:
Durant la setmana, adquirir el compromís de llegir diàriament l'Evangeli que l'Església proposa per a cada dia.
5. La fe feta cultura
Púlpit de la Catedral de Granada: Des d'aquest espai es proclamava la Paraula de Déu en una època sense equips d'amplificació de so, permetent predicar des d'una posició elevada i visible per als fidels.
Per reflexionar: Per quina raó es dedicava tanta ornamentació i cura artística al lloc des d'on es proclamava la Paraula de Déu?